Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/116

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
112
Tirant

ſenti de mes dir, ſino que ab amor afable la poſa en altres rahons dalegria per ço com tenia della molta compaſſio, e los mals e treballs que hauia paſſats li eren venguts per cauſa ſua: e com la hague vn poch aconſolada, de ſemblants paraules li feu principi.


CAPITOL CCCLIX.
Conſolacio que fa Tirant a Plaerdemauida.


SI la fortuna ingrata ab impietat dona treballs a la tua penſa, aquella ſotſmetent a doloroſes anguſties, e los triſts e incogitats infortunis exercexen les forces impetuoſes en les humanes condicions e repoſats ſtaments, los quals dura impulſio poria facilment repellir ſi humana ſauieſa ab caliditat aquells pogues preueure: virtut de animo viril prudentment dicerneix deure ceſſar la amargoſa anſietat, ſi ſpera aquells reparables per contraris effeƈtes de egualtat o millor comutacio. Mas la vana ſperança, apres que ſera coneguda, dobla inceſſantment la triſtor e miſeria portant intrinſeca deſeſperacio, e comouent aƈtes impiadoſos los quals deduits en effeƈte es procurada perpetua e horrible damnacio. Guarda, donchs, la tua anima no ſia ofuſcada per ira, engendrant oy ab inſaciable apetit de venjança: mas refrena les crueldats de les deſenfrenades cogitacions, car no ſolament fatiguen la tua