anima, mas encara porten falles enceſes de foch cremant les potencies de natura, e les libertats del ſuperior e noble intelleƈte, e lo ver juhi de aquell. La cauſa de hon promou aqueſta vana e folla ira es cobdicia e deſordenat apetit de les coſes que ſon en ſenyoria e arbitre de fortuna, e del tot ſeparades de la noſtra facultat. Don ſe ſegueix la poſſeſſio de aquelles eſſer molt perilloſa e temeroſa, com no puxa viure ſens temor aquell qui ab dubte poſſehex les ſues coſes. Los poſſeidors de aquelles han perduda la libertat de lurs penſes e cogitacions, e han conſtituit e ſotſmes aquella a captiuitat e ſeruitut de temor. Los antichs philoſofs recuſaren poſſehir bens de fortuna per que lurs penſaments foſſen en plena e perfeta libertat, e digueren que incomparable vanitat era voler contendre ab fortuna de les coſes que no poden eſſer ſeparades del domini de aquella. Dix vn philoſof que gran follia era pendre armes contra lenemich del qual no es ſperada viƈtoria. Moſtra la fortuna a molts la cara rient ab afalachs enganoſos, preparant aguayts amagats en la tempeſtuoſa mar de aduerſitats, apartada tota ſperança de ſeguretat. Nos lig que fortuna james haja donat ne atorgat priuilegi de fermetat e poſſeſſio quieta. Vehem que natura ha ordenat los homens exir nuus dels ventres de lurs mares, e los altres animals ixen ab naturals veſtits, e de les veſtidures de aquells cobrim les noſtres carns nues e miſerables. Dona a noſaltres
Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/117
Aparença