natura bens interiors de lanima: los bens exteriors ſon donats e atorgats per fortuna, aquells regeix fortuna liberament ab proſperoſa inconſtancia ſens empediment algu. E aquell ſaui Seneca diu en les ſues Epiſtoles que totes aquelles coſes ſon a noſaltres ſtranyes que deſijant ſon adquerides: de ques moſtra clarament aquelles no eſſer de noſtra natura, ne de longa duracio e fermetat, com no ſien atorgades per natura. Lo port de ſeguretat es ſtat atrobat en les virtuts theologals, morals e politiques, quant aquelles per exercici ſe ſon habituades en la noſtra anima: e per aqueſtes atenyem la vera felicitat la qual es la fruycio diuina apres que ſom fora de les miſeries e dolors de la noſtra vida. Boeci diu en lo libre que feu de Conſolacio que felicitat no podia eſſer atrobada en les coſes a noſaltres aparents eſſer de benauenturança, com felicitat ſolament ſia en la diuinal fruycio, la qual ſperam atenyer per virtuts meritories, axi com han obtes per lurs merits los homens juſts ſens temor de perdre aquella. Totes les coſes atorgades per fortuna ſon vanes, com no hajen conſtancia ne fermetat alguna, ſegons diu lo Saui en lo libre apellat Eccleſiaſtes. Prech te, donchs, cara germana mia, que no vulles donar loch a ira e furor de impaciencia, com les coſes que dius hauer perdudes, ſi has be entes ço que te dit, conexeras que fortuna no ha fet injuria alguna exercint ſon offici cobrant de tu les coſes que eren ſues, e aco-
Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/118
Aparença