Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/119

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
115
lo Blanch.

manant aquelles a altres que les tinguen, axi com tu les has tengudes: e no cregues que done major ſeguretat a aquells de aquella que ha donat a tu, com no ſia algu ſaui, o foll, ſcient, o ignorant, puxa poſſehir bens de fortuna ſens beneplacit de aquella. E ſi la tua ira es en tal extrem que no puxes bonament mitigar aquella, hajes de mi aqueſt conſell de ſalut, ço es, que obliuio ſia la medecina, e axi donaras gran remey a la turbacio del enteniment, e a la triſtor que ha compres lo teu animo e te aquell empedit que no pot decernir la veritat, ſegons diu aquell ſaui Cato en les ſues doƈtrines. Dona fi als plors e gemechs, ſia la vera raho conſtant a cobrar ço que has perdut, ço es, tu matexa: venç la malicia ab paciencia, e la ira ab benignitat. Guarda de venir en deſeſperacio per que no perdes la tua anima, la qual no pories cobrar ab infinit treſor. Hages ſperança de be ab temor de Deu, e ſeras vencedora de tota ira e deſeſperacio, e conforma la tua voluntat ab amor de caritat e bona paciencia: car diu labat Simeon que caſcu ſe deu ſtudiar en hauer paciencia, e eſtar aparellat a la fortuna, per ço que ſi ve algun mal cars triſtor nol puxa vexar tant quel porte a deſeſperacio. Diu ſent Gregori que aquell no es bo qui no ſab ſoferir ni comportar los mals, ans enſenya que no ha bondat alguna puix es ſobrat per impaciencia. Mira que diu Dauid, que ſegons la granea de les dolors que Deu dona al