home en temps de fortuna, li dona apres grans conſolacions e plaers ſi les porta ab paciencia. Penſa que no ha perſona al mon que ſouint no ſofira grans mals e tribulacions, axi Reys com Papes, e grans homens e dones. Sies, donchs, conſtant e ab virtuoſa paciencia, car jatſia la miſera humana condicio porta ab impaciencia les dures e congoxoſes aduerſitats de fortuna, empero lo animo virtuos baſta aterrar la fragilitat e inconſtancia de temor. E ſi dius que natura ha conſtituhit la tua noble perſona en ſtat femenil puſillanim e temeros, ſia lo teu animo conſtant e viril imitant la noblea daquells dels quals has preſa la tua naxença e nodriment. La tribulacio de fortuna demoſtra la valor del hom: e qui non ha ſentit no es prouat, ni val res, ſegons diu lo Saui: car ſegons diu vn poeta es molt fauorable als conſtants e animoſos, e odioſa e deſfauorable als puſillanims e temeroſos. La noſtra vida es vna milicia, ço es continua batalla, ſegons dix aquell ſanƈt Job. No es home nat que puxa ſcapar dels perills de fortuna, dix lo glorios ſent Pau apoſtol: Veig los perills de la vida preſent, perill en mar, perill en terra, e perill en los falſos frares. Si la tempeſtuoſa mar ha poſat en tants treballs e mals la tua perſona, no ſo yo ſtat ſcuſat de aquells, qui ſo ſtat pres, e ferrat, e apres ab innumerables perills molt propinch a la mort: mira yot prech quants colps e nafres mortals ha portat la mia perſona. No ſeria poſſible recitar
Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/120
Aparença