pogues complidament les mies triſtes deſauentures, e tots aqueſts mals ſon a mi mes tollerables que la abſencia de aquella eccellentiſſima ſenyora per mi amada mes que totes les coſes de aqueſt mon. Aqueſt es lo meu doloros entrenyor, aqueſta es la mia intollerable pena! e ſi yo podia veure e contemplar la ſua mageſtat e ineſtimable bellea tots aqueſts mals tornarien a no res. No menys pena porta la mia penſa com per cauſa mia eſt venguda en les amargoſes anſietats de la tua anima: mas prudencia, la qual no es ſotſmeſa a la cega fortuna, ſab reparar los dans paſſats, e prouehir a aquells quis porien ſeguir: per que a fe de caualler promet e jur per lo Deu eternal e glorios Jheſucriſt, e per la creu a mi donada quant fuy creat nouell caualler, de ſatiſfer te en doble e mes que no has perdut, e ab ſuma diligencia e cura hi entendre, com me tinga per molt obligat, e cometria gran ingratitut ſi feya lo contrari, la qual en mi no ſera james trobada. E aquella cordial amor, la qual has en mi obteſa, donant promptitut a la promiſſio, portant aquella a la deſijada fi. E amor ab treball venç les iniquitats e impietats de fortuna, e ſauieſa ſenyoreja los enganoſos aguayts de aquella, e ab confiança ſegura aparta del enteniment tota ira e triſtes cogitacions, e folles e inutils fantaſies, e dona repos a aquell. Plaerdemauida ab los hulls encara humits del plorar que fet hauia, ab baxa veu ſe pres a dir forma de ſemblants paraules.
Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/121
Aparença