incomparable deſauentura que los meus triſts e miſerables fats han ſubjugat la mia perſona ab plors, gemechs e doloroſos penſaments! E ja aquell cruel e impiados Pluto, deu de les perpetuals e horribles tenebres, e Megera e Proſerpina, ab les altres furies infernals no hagueren ſupoſat la mia anima a tan cruels e incomportables penes e turments com fa a mi la deſconexent fortuna. Ya no ſe dauant qui puxa poſar la mia juſta clamor, ſeruint yo a aquella ab tanta conſtancia e fidelitat, ab tan gran honor e reuerencia, eſperant de aquella lo juſt premi de mos treballs, e dels meus bons ſerueys condigna remuneracio. No ſolament es feta a mi ingrata, mas molt dura e capital enemiga: no fora a mi la mort tan odioſa com trobar me deſtruhida de tota honor e ſenyoria. Aqueſta es la major e pus intollerable deſolacio que als mortals dona la irada fortuna, aqueſta es portada ab irremeyable impaciencia. Veig me en exili entre gents barberes, e de la mia propia patria, e dels conjunts a mi en afinitat e amicicia ſeparada. Les mies viles, e caſtells, e tot lo meu patrimoni ſon ſtats occupats per infels crudeliſſims ab inſaciable ferocitat. O mort, jatſia la memoria tua
