aterra les penſes humanes, prech te nom ſies ara piadoſa: tu queſt fi de tots los mals de la triſta e miſerable vida, dona terme a la mia incomportable dolor e intollerable agonia. Qui es aquell tan inhuma e ab tanta impietat que nos dolga de la mia triſta jouentut! E dient aqueſtes paraules, los ſeus ulls deſtillaren viues lagremes, meſclades ab gemechs e ſoſpirs, moſtrant que lo cor li fallia. E com Tirant veu aquella en tan perillos ſtrem de la ſua vida, cuytadament abraça aquella, e lançaren li aygua en la cara, e fregaren li los braços fins que fon retornada. E ella inclina lo cap ſobre los pits de Tirant ab geſt molt triſt e ab la cara tota demudada e deſcolorida: e Tirant nos pogue tenir que los ulls no deſtillaſſen doloroſes lagremes, e ab veu piadoſa a ſemblants paraules feu principi.
Es paraules doloroſes dels miſerables inclinen lo cor dels hoynts a tota pietat, com ſia coſa condecent a natura humana plorar ab aquells qui ploren, e hauer compaſſio de aquells quis dolen. Quant la intrinſeca dolor es manifeſta mitiga les congoxes e fantaſies del ſperit: la noſtra fragilitat debilita la eleccio, e no obra tant lo arbitre de la noſtra voluntat, que los pri-
