Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/126

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
122
Tirant

muda la ſort, e recobra molt mes que no ha perdut. Lo teu exili congoxos ha permes lo inmutable Deu, perque los fats han ordenat de tu que ſies Reyna de dos regnes, ſens perdre la ſperança de cobrar les tues viles e caſtells, e tot lo teu heretatge pres e occupat per infels: car ſeras collocada en matrimoni ab Rey virtuos e valentiſſim caualler, e a mi molt afix en afinitat e grau de parentela del linatge de Roqua ſalada e de la caſa de Bretanya. Aqueſt es axi animos que aterra les forces e ferocitats dels enemichs infels, e cobrara les tues viles, caſtells, e tot lo reſtant del teu patrimoni: e yot promet de valer a aquell axi en bens com en perſona, e ab totes mes gents, tant e tan longament fins haja cobrat aquelles: e ſeras feta parenta mia, yo ame aquell e a tu com germana. Lexa, donchs, los plors e ſoſpirs, dona repos a la tua fatigada penſa, e aparta del teu cor tota ira, car apres dels temeroſos perills de la iniqua fortuna es feta gran tranquillitat e ſegur viatge. Hoydes per Plaerdemauida aqueſtes paraules, no tarda en fer li ſemblant replica.


CAPITOL CCCLXII.
Replica que fa Plaerdemauida a Tirant.


Los deſigs del cor ocupen la penſa e donen gran empediment al repos de aquella. Los inſaciables apetits cauſen deſorde en lo noſtre ente-