zella, molt es dificil a mi la remuneracio de tants mals e treballs, anguſties e dolors que per cauſa mia a tu ha conuengut ſoſtenir, car molt mes merites que a mi no es poſſible donar. Prech te que vulles acceptar gracioſament los dons que de preſent te ofir, ço es lo regne de Feç e de Bogia: mas no poras poſſeyr aquells pacificament e quieta com ſien ſtats nouament conquiſtats, e ſeria debil la tua defenſio ſi aquells qui pretenen hauer dret en los dits regnes los volien ab violencia recobrar. Es, donchs, expedient e neceſſari que ſies collocada en matrimoni ſegons he dit ab caualler valentiſſim e virtuos, per que puxes aquells tutament retenir. Mira la roda de fortuna, no podia deuallar la tua noble perſona en pus inferior loch que ſotſmetre aquella a captiuitat e ſeruitut, en la qual eſt ſtada per tres anys, e ara ha rodat lo teu ſtat en loch molt alt e de gran excellencia e dignitat. Ya te dit que no li ſies ingrata: pren alegrament los dons de aquella per que no conceba ira contra tu. Diu lo Saui que caſcuna coſa ha ſon temps, e ſi ara los fats te volen exalçar, no recuſes los dons de fortuna, car apres nols pories cobrar: e dona fi en ſon parlar. Acabant Tirant les ſues gracioſes paraules, quant Plaerdemauida ſe lança dauant los ſeus peus per voler los hi beſar. E Tirant nou comporta, e pres aquella en los braços leuant la de terra, e dix li moltes paraules de conſolacio, e molt mes li dolia lo poch donatiu que li feya
