bats ni queſtions entre ells qui foſſen criminals, ſino que caſcu demanaua ſa juſticia com meſter era, e erals feta plenament. E tots quants eren, axi homens com dones, benehien a Tirant, e mes leſtimaren tenir per ſenyor que no al Rey: e com paſſaua per les carreres tot lo poble cridaua: Vixca lo magnanim Capita creſtia! Com totes aqueſtes coſes foren fetes, aplegaren molts rocins de Tuniç qui eren venguts de Sicilia qui hauien aqui deſembarquat, e molts arneſos, e cubertes de caualls en nombre de .cccc.xl. caualls encubertats: e Tirant no tenia perill ab aqueſts caualls encubertats de ferir en mig de tres milia ginets. Lo Rey e Tirant ab tots los altres partiren de la ciutad de Tremicen, e feren la via dels enemichs per veure ſils porien reſeſtir, e per defendrels la entrada del regne que volien fer. E eſſent ja a tres legues los vns dels altres, e dalt de vna muntanya, los creſtians a viſta del ſol podien ben veure tota la gent moriſca que venien: e com ſe foren atendats los vns a viſta dels altres, ſe feren aqui moltes embaxades. Los moros trameteren a dir al Rey Scariano ques conuertis ell, e Tirant ab tots los altres creſtians a la seƈta de Mafomet, e ſi fer nou volien que tots moririen a mort cruel. Com Tirant los hohia dir tals rahons, reya ſen e nols tornaua neguna reſpoſta: e los embaxadors prenien gran ira contra Tirant. Apres que ells hagueren conquiſtat tot lo regne del Rey Scariano vengueren li deſus, e Tirant dix: Senyor,
