rancies de les penſes dels hoints. aƈte de ſauieſa es diſcutir les coſes dubtoſes, e prouehir en aquelles que per temps no puxen noure. Lome ſaui no fa coſes de les quals la penitencia es certa. Clam vos merce, ſenyor, voſtra egregia perſona no prenga en greuge ſi les mies paraules han enujada la ſenyoria voſtra, car altre deſig no tinch en aqueſt mon ſino queus puga obeyr e ſeruir. No tarda Tirant en donar li tal reſpoſta.
LEs penes de linfern no baſtarien egualar ſe ab aquelles de amor quant la intrinſequa fortuna hi diſpenſa: mas ſobrepugen ſol per la eternitat, com aquelles ſien ſens fi e aqueſtes finides, e ab ſperança de mudar ſe en deſijada gloria ſe moſtren. Quis deu deſeſperar en les aduerſitats, ni creure los remeys eſſer impoſſibles? Tu, Plaerdemauida, penſaues not reſtaua major benauenturança que morir, y creyes que la vida per pus not acompanyaua ſino que en major grau ſentiſſes lo multiplicar dels mals que recites, dels quals encara not deus recordar fins que arribada als ſdeuenidors deſigs, per fer majors los teus delits, ten recordes. Viu es Tirant, perque Deu no permet los merits reſten ſens guardo, ni los treballs ſens repos, ni les penes ſens delits:
