enuers aquell: e primeres foren les lagremes als ulls que la veu de ſemblants paraules en la boca.
LO deſig de toſtemps ſeruir te ab la ſperiencia de tanta gentilea, e la ſuauitat de les tues paraules me han conduyda en tan alt grau de amor, que afeƈtadament vull encara major mal que morir per tu, ſenyor Tirant, merexedor no de vn regne o imperi, mas de ſenyorejar lo mon, obeynt te enſemps ab los mortals, la mar, los vents y la fortuna. Ara ſo alegra dels meus paſſats mals e dans, puix la tua gratitut los accepta, em ſemblen pochs a ſguart dels que per tu paſſar ſe deuen: mas no es nouella coſa al teu noble coſtum, perque toſtemps vers mi he coneguda molta virtut e amor. Dexam, ſenyor, beſar te los peus, que no ſe per hon comence a regraciar te les honors e gracies que a mi, poch merexedora, liberalment atorgues. Dius quem faras parenta afixa a la caſa de Bretanya, meſclant la mia ſanch ab la de Roca ſalada: a mi, ſenyor, es infinida gracia que ſeruenta o catiua tua y dels teus lo reſtant de ma vida me atorgues deſpendre. Gran ſocors lo meu triſt cor ha rebut de les tues gracioſes paraules, mas not deſplacia de matrimoni fer me deliura, perque contraſta la
