e a Tirant clamant los merce. E aquells los receptauen ab molt bona voluntat, els aſſegurauen que nols ſeria fet dan ni violencia en los bens ni en la perſona, e feyen los moltes franqueſes, e per aqueſta raho moltes gents de peu e de cauall lo ſeguien. E per la gran liberalitat que veyen en Tirant molts ſe feyen creſtians, los altres reſtauen en lur ſeƈta ſens que nols era feta violencia alguna ni empediment: e deyen los pobles que aqueſt era lo mes magnanim ſenyor que en tot luniuers mon trobar ſe pogues. E tant anaren per lurs jornades fins que foren a la dita ciutat hon los Reys eren recollits. Con foren ateſos a la ciutat atendaren ſe aqui, e poſaren ſiti entorn de la ciutat molt prop a dos tirs de balleſta, la qual ciutat era molt gran e fortiſſima, ben murada e vallejada, e molt ben fornida axi de vitualles com de bona caualleria. E com tot lo camp fon aleujat Tirant feu venir a la ſua tenda lo Rey Scariano, e lo ſenyor Dagramunt, lo marques de Liçana, e lo veſcomte de Branches, e molts altres barons e cauallers qui en lo camp eren. Com foren tots ajuſtats tingueren conſell que era de fer: e fon delliberat ab concordia de tots que trameteſſen vn embaxador als Reys qui dins la ciutat eren. E aqui en lo conſell elegiren per embaxador vn ſpanyol natural de la vila de Oriola quis nomenaua moſſen Roquafort, qui era ſtat pres e catiuat en vna galiota per moros de Ora, e apres per Tirant fon mes en llibertat. Aqueſt caualler era
