miſericordia. E per lo contrari en voſaltres ſera terrible la ira, punicio o caſtich de tan injuſta batalla, com ſiguiu en terres e regnes que gens nous pertanyen. Donchs, caualler, diras al traydor e renegat del Rey Scariano enemich de Mafomet e noſtre, e a Tirant lo Blanch ſon companyo, que noſaltres per ells no lexarem la ciutat ni menys la Barberia, ans la defendrem be dells e de tots aquells quins contradiran: e facen tot lo que puguen, car noſaltres ab ajuda del noſtre ſant profeta Mafomet los pagarem de la gran maldat que fet nos han de tolrens los Regnes, e aqueſts ſenyors que aci ſon lanſar de lurs terres tiranicament ſens degun dret ni juſticia que noy tenen: e ſom preſts a la batalla tota hora que volran. E per que coneguen lo noſtre poder quin es, dema ſien preſts a la batalla, car noſaltres exirem de la ciutat per dar los la malauentura. E acabat que hague lo rei Menador, lembaxador de Tirant gira les ſpatles, e parti ſen ſens demanar comiat, e feu la via del camp. Com fon dauant lo Rey Scariano e Tirant, recitals largament la reſpoſta que lo Rey Menador de Perſia li hauia feta: e decontinent Tirant feu ajuſtar tots los barons, e cauallers, e capitans, axi de homens de cauall com de peu. Com tots foren ajuſtats, dix los que tots ſe meteſſen en punt, que los moros los deuien dar la batalla, e que gran mati tot hom fos armat, e a cauall. Axi mateix aquella nit Tirant feu que dos milia homens a cauall voltejaſſen lo
