AParellades ſtan les corones del triumpho noſtre fullades de llor en ſenyal de la certa viƈtoria que de noſtres enemichs ſeſpera. Cauallers valeroſos, armats primer de gran ſforç en lo noble coratge, apres de armes tan ofenſiues quen la viſta ſol de aquelles los enemichs aterren. Quant deu eſſer gran la alegria de tots noſaltres, puix ajuſtats per una matexa intencio, ab vn mateix ſforç e animo combatent atengam la fi de aquella coſa per la qual lo morir nos deu refuſar! Recordau, cauallers, los voſtres paſſats, y de voſaltres per lo ſemblant recordau aƈtes marauelloſos, e acabau de foragitar la temor de voſtres pits ſi alguna ni atura: car ſens dubte la diuina Prouidencia nou conſent, ni es permes lo ſmayar a voſtres nobles animos. Que tenim de aqueſta miſerable vida ſino lo temps que viuim? aquell ſe deſpenga en ſemblants aƈtes que mes honoroſos eſſer no poden: en altra manera engolfats en la mar de couardia, en negun port de honor arribaria noſtra fama. Alſau, cauallers, voſtres enteniments penſant que combateu per la honor mes cara que coſa deſta vida: apres per los bens y proſperitats de noſaltres, per la libertat, per la gloria, y lo millor per la ſantiſſima fe creſtiana,
