tes armes que degu nols goſaua ſtar dauant, e mataren molts creſtians. Lauors Tirant qui veu la batalla anar a mal, que aqueſts dos cauallers li deſtruyen la gent, feu ferir totes les quatre ſquadres plegades que no reſta ſino la ſua. Feriren tan poderoſament, que en poca hora ans que los altres ſe foſſen regoneguts hagueren morta molta moriſma. E lo Rey Scariano ſencontra ab lo Rey de Feç, e feriren ſe tan brauament ab pits de cauall, que les lançes ja les hauien rompudes, que los dos ne anaren per terra: e foren ſe leuats, e ab les ſpaſes ſe combateren molt ferament que ſemblauen dos leons. E com caſcuna de les parts veren lur Rey en terra, cuytaren hi per ſocorrer los, e veren alli vna aſpra batalla hon hi mori molta gent. Car aquis troba lo ſenyor Dagramunt e lo marques de Liçana qui eren valentiſſims cauallers, e a deſpit dels moros pujaren lo Rey Scariano a cauall, e los moros ſen portaren tambe lo Rey de Feç: e los moros qui veren que la lur part anaua a mal, feriren totes les ſquadres plegades. Lauors feri Tirant tambe ab la ſua gent, e veren la gran meſcla, e los grans crits que los moros feyen que no podien durar contra los creſtians. E lo Rey Menador de Perſia que era entrat en la batalla com a ca rabios ab vna aljuba dor molt luent, e veu a Tirant, dexas anar deuers ell, e dona li tan gran colp de la ſpaſa ſobre lo cap que per poch nol lança del cauall, que del cap li feu dar al coll del cauall: e Tirant
