ſe fon dreçat, e dix: Si no fos per mon bon elm tum hagueres mort! mas jure per mon Deu que ſi yo puch ja mes no daras pus colp. Alça laſpaſa, e dona li tan gran coltellada al muſcle dret que tot lo braç li leua en redo, e lo Rey preſtament caygue en terra mort. Los moros qui veren lo Rey de Perſia mort, com a deſeſperats reforçaren la batalla molt brauament, que en poca hora veren la terra cuberta de coſſos morts: car Tirant ab la ſua ma feya morir tanta gent, que no encontraua negu que del primer colp nol metes per terra mort o alleſiat. E axi durant la batalla fon ſort que Tirant ſencontra ab lo Rey de Tremicen, e dona li tan gran colp de la ſpaſa ſobre lo cap que plegat lo mes per terra, e ſi no fos per lo bon bacinet que portaua, mort fora lo Rey. Com fon en terra Tirant paſſa auant, e los moros leuaren lo Rey, e trobaren lo encara viu, pujaren lo en vn ginet ab hun moro a les anques, e corrent feu la via de la ciutat per reſtaurar la vida. Com molt hague durat la batalla, los moros no pogueren tenir contra los creſtians, ans forçadament ſe hagueren a poſar en fuyta, car los creſtians los eren molt ſoberchs. Com Tirant veu que los moros fugien dix: Ara es hora, valentiſſims cauallers, que la jornada es noſtra: muyren tots! E tot hom ſe mes al encalç: e los moros cuytauen per recullir ſe dins la ciutat, e tant no feren que no pogueren de la mort eſſer ſtaluis paſſats quaranta milia moros aquella jornada. Com los qui
