atendaren hauia vna legua de pla per aplegar a la ciutat. La gent que venia detras veren los primers en la muntanya atendats, acordaren de poſar ſe baix al peu de la muntanya hon hi hauia molt belles praderies e vna cequia daygua: e podien eſſer aquells obra de quaranta milia rocins, pero lo ſocors tenien molt prop. E com Tirant veu quaſi la mitat de la gent deſcaualcada feri ell e lo Rey en mig del camp, e feren vna tan gran mortaldat de la moriſma, que fon vna gran admiracio dels coſſos morts que en terra jahien: e fora ſtada molt major ſino que per cauſa de la nit moſtraren ſe les ſteles en lo cel, e per la tenebroſa nit ſe reſtauraren, ſino tots foren ſtats morts. E los qui ſtauen en la muntanya ſentien los crits, mas no penſauen que los creſtians tingueſſen tan gran atreuiment de venir tan prop del lur camp. Lendema per lo mati com lo ſol fon exit lo Rey Menador deualla de la muntanya no penſant que lo Rey Scariano ne Tirant foſſen alli, mas penſa que foſſen alguns corredors ladres, e trames los vn trompeta que vengueſſen preſtament e ques tornaſſen moros, ſino que ell prometia al ſeu Mafomet que tants com ne pendria que tots los penjaria. Reſpos Tirant al trompeta: Digues a ton ſenyor que no cur reſpondre a la ſua follia, mas ſi es Rey coronat e tendra animo en deuallar ab la ſua gent en aqueſt pla, yo li fare ſentir a qui vol penjar, e ab calzer de dolor lo fare beure en tots los mi-
