caualler ab compliment de tantes virtuts e aƈtes inſignes: e foren molt confortats del gran dubte que tenien dels turchs. E fet tot aço, lembaxador ſe agenolla dauant Lemperador, e demana li licencia que pogues anar a fer reuerencia a la Princeſa. E Lemperador dix que era content, e mana a Ypolit que anas ab ell al moneſtir hon ſtaua la Princeſa, la qual de dolor que tenia de Tirant com james ne hauia ſabut noua ſi era mort o viu, ſe era meſa en vn moneſtir de ſenta Clara de la obſeruança, no que hagues pres lo abit, mas tota veſtida de burell, tenint la regla de les altres monges. Com lembaxador e Ypolit foren a la porta del moneſtir demanaren de la Princeſa: anaren loy a dir de continent com vn embaxador de Tirant era vengut, e que era viu. Leuas lo vel que portaua dauant la cara, e preſtament ana a la porta. E lembaxador li feu molt gran reuerencia e li beſa la ma, e la Princeſa lo abraça e li feu molt gran feſta: e tanta fon la alegria que hague de la venguda del embaxador que li vingueren los ulls en aygua, e eſtigue per bon ſpay que no pogue parlar. E com la Princeſa fon tornada en ſon recort, demana al embaxador del ſtament de Tirant. Lembaxador li reſpos com ſe recomanaua en gracia e merce de ſa alteſa, e que era ben ſa, e molt deſijos de veure ſa mageſtat, e tramet vos aqueſta letra. E la Princeſa pres la letra, e legi la, que contenia paraules de ſemblant ſtil.
