morien molts de vna part y daltra. Empero ells no goſauen exir a batalla ab Tirant, per ço com Tirant tenia al doble mes gent de cauall e de peu que ells no feyen: e tingueren ſe axi per ſpay de vn any. Seguis que vn dia Tirant ajuſta conſell de cauallers, e fon hi lo Rey Scariano, lo ſenyor Dagramunt, e molts altres capitans e cauallers. Comença a parlar Tirant e dix: Senyors e germans meus, gran vergonya es a noſaltres, e moſtram gran flaquea, que vn any ha que tenim aſſetiada aqueſta ciutat que no la hauem poguda pendre: per que ſo de parer que tots deuem morir o pendre la. E tots foren de aquell acort, car Tirant ne tenia molta malenconia per ço com deſijaua hauer finida la conqueſta per que pogues anar a ſocorrer Lemperador e a la ſua Princeſa. E de aço era cauſa Plaerdemauida qui continuament lo atribulaua, e li daua pena inculpant lo de poca amor que portaua a la Princeſa: perque Tirant en aqueſt temps durant lo ſiti feu fer vna mina molt ſecretament, e per tant com la ciutat aquella era edificada ſobre roques, ſi be ſtigues en terra plana, hagueren molt gran treball de cauar la, e per aqueſta raho tarda tant de pendre la. Acabada que fon la mina, Tirant tria mil homens darmes los millors qui foren en lo camp, e feu ne capita moſſen Roquafort, perço com era molt bon caualler e animos, e molt deſtre en totes coſes: e departi la gent del camp de .x. parts, e en caſ-
