llors dies de ſa vida. Lo trompeta torna la reſpoſta a ſon ſenyor, lo qual mogut de gran ira feri dels ſperons al ſeu cauall, e tota la ſua gent lo ſegui: e fon vna fort aſpra e crudeliſſima batalla. Com per bon ſpay la batalla hague durat, hon hi hague molta gent morta de vna part e daltra, retragues lo Rey Menador ab aquella gent que reſtada li era enuers la muntanya, e trames per ſon germa lo Rey de la menor India li vingues ajudar, e com fon vengut dix li: Germa e ſenyor de mi, aci ſon aqueſts creſtians batejats, los quals a mon parer no he viſt de ma vida tan ſforçada gent, que huy tot lo dia no hauem fet ſino combatre: ja mes los he pogut fer retraure, ans me ha conuengut perdre la major part de la gent que tenia, e yo que ſtich vn poch nafrat: e nom tendre per caualler ſi no mate de les mies mans vn gran traydor quey ha que va capitanejant, e les armes que porta e ſobre veſta es de domas vert ab tres ſteles en caſcuna part, e al vn coſtat ſon dor e al altre de argent: e porta lo ſeu mafomet al coll tot dor, ab gran barba, e vn petit infant qui porta al coll, e paſſa un riu: e yo crech que aquell chiquet deu eſſer fill del ſeu mafomet, e perço aquell li deu dar ajuda en les batalles. Ab gran ſuperbia dix lo Rey de la menor India: Moſtral me, car yot promet que yot venjare, encara que tingues deu mafomets dins lo ventre. E giras deuers los ſeus, e de ſemblants paraules los feu principi.
