voluntari, no pas fugitiu, fon pres per lo gran caualler Almedixer, del cap del qual, leuada la corona, orna la punta de la ſua ſpaſa. No ceſſaren per aço los moros procehir dins la ciutat lurs armes contra aquells dels quals ans la mort que la vida rebre ſtimauen, puix de vencedors los era fugida la ſperança. E axi no per defendres, mas per ofendre quant podien, y perque finint, no finis lur nomenada, com a feroces leons batallant los reſtaua de cauallers la man dreta armada, per lo doble animo dels quals no ſens dubte moriren molts creſtians, e no menys nafrats per ſemblant cauſa. Com deſbaratades per los carrers de la ciutat les ſquadres de Tirant corregueſſen, de les torres e terrats ab canteres reberen gran offenſa. Lo caualler Roquafort fon pujat en vna torre per vna part del mur qui derroquada ſtaua per los paſſats combats, lo qual poſa bandera del Rey Scariano mijanada en armes del viƈtorios capita Tirant: la qual viſta per lo Rey de Feç, acompanyat de molts animoſament vench per defendre la ſua viſta de tant improperi: e axi pujant per la matexa part, volent ab ſa gent leuar la nouella bandera, fon per lo marques de Liçana derrocat de la torre. E axi fini lo dit Rey de Feç la ſua triſta vida, a la mort del qual ſe ſegui vn tan gran crit dels moros qui preſents eren, que ajuſtats molts dels altres en aquella matexa part deſordenadament e poderoſa feren armes volent quaſi honrar o venjar la Real offenſa. Mas
