e alegra embaxada lo noſtre triſt cor ha tengut circuit: dreçant pus toſt lo penſament als infortunis e dans de voſtra gran caualleria que als mals e perdues noſtres, e de aqueſta terra noſtra remuda o remedora per la magnanimitat de voſtre coratge. La abſencia voſtra es ſtada guiatge ſegur als enemichs, e la mort qui ſdeuenir vos podia era paſſatge ſegur que preſtament en la eterna vida nos treſportaua. Mas no ha plagut a la diuina Prouidencia tan gran dan permetre, encara que per los noſtres peccats los euidents perills nos amanſen, perdent de cada dia, y enrequint ſe los turchs del que ſols pertany a noſtre Imperi: eſſent ja deſmenuida la noſtra excellent corona a ſenyorejar ſols la ciutat de Conteſtinoble, e la ciutat de Pera y alguns pochs caſtells, qui per eſſer deça lo Riu del pont de Pera ſtaluis reſten. Mas es tan gran la ſtretura de prouiſio, y la del ſiti de noſtres enemichs, que ſens dubte ſom breument peridors ſi la miſericordia de Deu a noſtra viſta la preſencia voſtra nons porta, en qui reſta noſtra perduda ſperança. Larga coſa ſeria recitar la molta gent y ſtimada que es perduda, y la que reſta de fort ſmay mig vençuda, alegrant ſe almenys de eſſer catius lo reſtant de lur triſta vida en poder de infels. Per los quals a confondre, y los noſtres morts venjar, ab los vius reſtaurant viuificar, ſuplicam a vos, gran Capita de Deu, y noſtre, com a fill quant a la amor e honor en que ſou continuament, vos deſijam que
