Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/168

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
164
Tirant

que apres perduda voſtra preſencia he ates, fon aqueſt preſent de mes torbades paraules, tornar a voſtra merce de qui ſo ſtada, ſo e ſere ſecreta catiua, regraciant vos quant puch ni ſe los treballs que per mi haueu ſofert, dels quals no les mies indignes pregaries, mas voſtre merexer y animo viƈtorioſament vos han releuat. No es de maleir, mas de exalçar e loar la fortuna qui a la fi proſperitat reporta: y bons ſon los mals qui benauenturada fi procuren. Lo menor be que vos, glorios Tirant, poſſeiu es lo meu nom, per que de aquell no crech vos recordaſſeu ſino com a ocaſio de tants afanys com voſtra letra recita. E si donchs amor o ſtremada benuolença es vençut, vencedor vos ſubjuga: yous remet la culpa que de voſtres falſes openions en mi comença, ab aqueſta ſola condicio que preſtament la africana terra de voſtra preſencia ſia feta vidua: per que aqueſta deſerta poblacio, enſemps ab mi, ſiam fets abundoſos de voſtra deſijada viſta. Reduint vos a memoria la corona del Imperi grech qui voſtra ſeſpera: la virginitat mia per vos tan deſijada, e ara perilloſa per algun infel eſſer robada, e yo ſpoſa voſtra, catiua de ſemblants haja eſſer detenguda. E no es menys de recordar la molta honor que del Imperi teniu rebuda, del Emperador, e de mi: per los quals reſtarieu difamat de ingratitut ſi diligentment no ſatiſfayeu quanta creſtiandat ſpera eſſer defeſa de captiuitat ab lo preu de voſtres armes. Moguen ſe, Tirant, les voſtres entra-