O amichs e germans meus, e ſingulars en lart de caualleria! la major riquea que hom pot poſſeir en aqueſt mon es la honor, e perço vos vull pregar que tots me vullau ſeguir aqueſta vegada, per que yo puga venjar la vergonya que aqueſts reprouats de creſtians a mon germa han feta. E lo crit ab la honor ſia tan gran que ſol vn punt nons puguen tenir cara: e pendreu ne tants com yon metre per terra, e ſeran tants que ab fatiga gran los poreu cullir! E eren venguts ab les aljubes dor molt luents, e pujaren tots preſtament a cauall, e deuallaren deuers los creſtians ab molts grans crits com a homens enrabiats entraren dins la batalla: e en poca hora vereu anar per lo camp caualls ſens lurs ſenyors. Com Tirant hague rompuda la lança, poſa la ma en la petita acha, e a caſcun colp que daua, de mort o de aleſiat ſcapar no podia. Los dos Reys ſe acoſtaren tant a Tirant que a punta de ſpaſa lo nafraren. Tirant quis ſenti nafrat dix: O tu Rey quim has nafrat de mort ſegons la gran dolor que ſent! mas ans que yo vaja als inferns tum ſeras primer miſſatger quem obren la porta, car yo ti fare preſtament anar. E feril
