abſenta per larga diſtancia, mas poſada en grandiſſima tribulacio e perills euidents: la vida de aquella y la mia enſemps perillen. No ha baſtat a fortuna ſeparar me de tanta gloria, mas encara continuant lur mal coſtum, aſſajar, combatre y enueſtigar lo refugi de ma vida. O Emperador, lo qui yo com a Deu ame, honre e adore! O Emperadriu qui has portat en lo teu ventre lo fruyt de la mia vida! O Princeſa, ymatge en la qual la diuina ſciencia ſe repreſenta! o angelica figura poſſeidora de ma libertat, habitacio excelſſa en la qual lo meu repos ſe repoſa! tu eres ſola remuneracio quels meus grans treballs anichilaues: quit defenſa en ma abſencia de oppreſſio e anguſtia? E a tu, Tirant, quit preſtara laugeres ales ab les quals volant ſe pogues caminar hon la ſua deſconſolada anima ymaginatiuament ſe rahona? Deuallau donchs, celeſtials nuuols, prenint lo meu fexuch cors portau me a finir ab aquella qui te la fi de ma vida. E voſaltres, inmortals deus, los quals poeticament acoſtumau eſſer inuocats, fauoriu e ajudau, endreçau e donau cami al meu deſpoblat entendre, per hon ma voluntat haja ſon deſijat efeƈte. E a tu, Senyor, ab tota veritat creador e redemptor de humana natura, los genolls en terra, los ulls e mans als cels dreçant humilment inuoque lo teu eternal e infinit poder detinga los enemichs de la tua gloria, fins a tant que diſponent la tua Mageſtat, yo ſeruent teu, guiat per la tua acoſtumada miſericordia, ſocorregut
