Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/172

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
168
Tirant

de ta continua potencia, lo teu nom inuocant puga ſocorrer Lemperial ſtat, e la creſtiana unio, a fi que indigne, no merexedor de tanta gracia, enſemps ab los remuts per ta clemencia puga regraciar, y per obres perfetament donar a la tua santa paternitat lo fruyt que ſperes de noſtres deſpullades animes.


CAPITOL CCCLXXXVI.
Com Tirant dona lo regne de Feç e de Bogia al ſenyor Dagramunt e a Plaerdemauida.


COm Tirant hague finida ſa lamentacio, ell dix al Rey Scariano que partiſſen dalli, e que feſſen la via de Tuniç per hauer en ſa ma lo regne de Tuniç. E ans que partis de aqui dona lo regne de Feç e de Bogia al ſenyor Dagramunt e a Plaerdemauida. E apres feu poſar en orde tota la gent, e ab gran caualleria ell feu la via de la ciutat de Tuniç: e com los del Regne de Tuniç ſaberen que lo Rey Scariano e lo capita Tirant venien ab tan gran poder, trameteren li a dir com los ſuplicauen que nols volgueſſen fer dan negu, car ells eren contents que puix lur ſenyor era mort de obeir los per ſenyors, e fer tot lo que ells manaſſen. E ells los receptaren de bona voluntat, e entraren en la ciutat de Tuniç molt pacificament, e ab grandiſſima honor quels fon feta. E Tirant feu jurar al Rey Scariano