moriſca, qui a ſuplicacio de Tirant era vengut, e era gran meſtre en la ſacra theologia, lo qual feu vn ſermo molt ſingular ſegons hoireu.
COnsiderant e ab molta diligencia penſant, molt alts i excellents ſenyors Reys, e voſaltres, nobles e generoſos barons, e tots los qui aci ſou al preſent conuenguts en la dignitat de la fe creſtiana, veig e conech aquella eſſer de tanta excellencia e neceſſitat a caſcuna creatura racional, que com Deu no haja creat lome ſino per poſſeir e fruir lo ſobiran be de la gloria de paradis, aquell no pot tal be fruir ni poſſeir ſi de la veſtidura nupcial de la fe creſtiana no es veſtit. Car per res lome de la contagio de la mort e obligacio de peccat que incorre en la ſua primera natiuitat pot eſſer delliurat, ſino per fe. Aço moſtra lo gran doƈtor Aureli Agoſti en vna epiſtola que fa ad Obtatum, dient: ¶ Nemo, inquit liberatur a damnacione que faƈta eſt per Adam niſi per fidem Jheſu Chriſti: que vol dir: No pot eſſer algu deliurat de la damnacio en que es caygut per lo peccat de Adam, ſino per la fe de Jheſuchriſt: y en aqueſta ſola axi los antichs com los moderns ſe ſaluauen. Car la ley antiga de ſi no portaua algu a la vida eterna, mas crehent aquells del
