deſoneſtat vos induheix, clarament ſe moſtra queus engana, e per ço nol deueu tenir ſino per cap de falſia y engan. Mas la fe catholica de la qual lo capita es Jheſucriſt, Rey ſobre tots los Reys, e Senyor ſobre tots los ſenyors, tals aƈtes e abominacions auorrint, indueix los creſtians a la obſeruancia dels manaments de Deu, e per ço ella ſola pot eſſer dita via de Deu, ſegons diu Dauid: ¶ Viam mandatorum tuorum cucurri, que vol dir: Yo, Senyor, he corregut y caminat per la fe catholica, la qual me ha de ſaluar, que es via dels teus manaments. E per ço legim, Eccleſiſtici viceſimo tercio: ¶ Nihil dulcius quam reſpicere in mandata Domini, que vol dir: No es al mon coſa mes dolça e ſuau que mirar en los manaments de Deu. O anima! penſa quina coſa pot eſſer mes dolça ni ſuau de aqueſtes paraules ſcrites en la ley creſtiana: Amaras lo ſenyor Deu teu de tot lo teu cor, etc., y lo proiſme, ſe conte tota la perfeccio de la fe creſtiana, e per ço ella ſola es tota fundada en caritat: la qual en los creſtians deu cremar com a foch, ſegons dix Jheſus, Jo., .xij. ¶ Ignem veni mittere in terram, et quid volo niſi ut ardeat, que vol dir: Yo ſo vengut a donar foch en la terra, e vull que creme, ço es que lo creſtia toſtems deu eſſer cremant e ardent en amar Deu y lo proiſme. E com la seƈta mafometica no haja cura de obſeruar los manaments de Deu, als quals tot hom mes que alguna coſa altra es obligat, ſegueix ſe que aquells qui aque-
