ab lacha per mig del cap que dos parts ne feu, e caygue entre los peus dels caualls. E com los moros veren jaure lo ſeu cors en terra, ab gran treball lo pogueren cobrar: aqueſt Rey era lo de la menor India que tant hauia brauejat. Com laltre Rey veu ſon germa mort, feya armes com a deſeſperat: pero per la nafra de Tirant foren ſtaluiats molts moros qui foren ſtats morts y nafrats mes que no feren. Com ells veren lo Rey mort anaren ho a dir als altres Reys, en ſpecial al de Bogia, car tots lo tenien com a capita major perço com ell los hauia a tots amprats. Com foren certs de la mort de tal Rey leuaren lo camp e anaren lla hon eren los creſtians: e per la ſcura nit que feya atendaren ſe al peu de la muntanya. Com los creſtians veren tanta multitud de gent tingueren conſell, e veren que Tirant era molt nafrat, que la nafra li daua gran dolor, e conexien que per la ſua virtut no podien eſſer ſubuenguts deliberaren de partir en la nit, e axiu poſaren en execucio que los moros non hagueren ſentiment. Lo ſeguent dia per lo mati los moros penſauen dar la batalla e no veren negu: ſeguiren los creſtians de raſtre per les petjades dels caualls fins a tant que vengueren a la ciutat hon ſe eren recullits. Tirant feu exir lo ſenyor Dagramunt ab tota laltra gent que reſtada li era, e feri en mig del camp dels moros quey mori molta gent de vna part e daltra: pero los moros los romperen, e hagueren ſe a retraure en la millor
