manera que pogueren toſtemps fent armes, e defenent ſe fins ques foren recullits dins la ciutat, e tancaren les portes. E los moros plegauen, e ab los ariſtols de les lançes dauen a les portes. Lo Rey Scariano era capita de la ciutat, e ordena aquella que molt valentment ſe defenien. Lo ſeguent dia ixque lo Rey Scariano ab tota la gent, e feri molt brauament en los moros: e dura per bon ſpay aqueſta batalla hon hi mori molta gent de caſcuna part, e als creſtians fon forçat de tornar ſen dins la ciutat. E a Tirant dolia lin molt lo cor com ell no ſi podia trobar, e veya caſcun dia que perdien molta gent, per que dix al Rey: Senyor, a mi par que no es ben fet que tant ſouint iſcau a la batalla, car no es ſino perdicio de gent: e axi fon fet fins que Tirant fon guarit. Com Tirant fon ja quaſi guarit, mas no del tot, deſijaua e volia exir a la batalla. Lo Rey Scariano qui veu aço dix li ſemblant reprenſio.
NO ſe la tua proſpera ma que deſija fer, ne ſi has ja aconſeguida la viƈtoria quet ſta aparellada, la qual noſtre Senyor per la ſua clemencia te atorgara, com per anar a la batalla ab grandiſſim deſig te veig ſcalfat. E no veus tu lo
