manera que pogueren toſtemps fent armes, e defenent ſe fins ques foren recullits dins la ciutat, e tancaren les portes. E los moros plegauen, e ab los ariſtols de les lançes dauen a les portes. Lo Rey Scariano era capita de la ciutat, e ordena aquella que molt valentment ſe defenien. Lo ſeguent dia ixque lo Rey Scariano ab tota la gent, e feri molt brauament en los moros: e dura per bon ſpay aqueſta batalla hon hi mori molta gent de caſcuna part, e als creſtians fon forçat de tornar ſen dins la ciutat. E a Tirant dolia lin molt lo cor com ell no ſi podia trobar, e veya caſcun dia que perdien molta gent, per que dix al Rey: Senyor, a mi par que no es ben fet que tant ſouint iſcau a la batalla, car no es ſino perdicio de gent: e axi fon fet fins que Tirant fon guarit. Com Tirant fon ja quaſi guarit, mas no del tot, deſijaua e volia exir a la batalla. Lo Rey Scariano qui veu aço dix li ſemblant reprenſio.
O ſe la tua proſpera ma que deſija fer, ne ſi has ja aconſeguida la viƈtoria quet ſta aparellada, la qual noſtre Senyor per la ſua clemencia te atorgara, com per anar a la batalla ab grandiſſim deſig te veig ſcalfat. E no veus tu lo
