Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/194

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
190
Tirant

mes valentiſſim caualler que viſca dejus lo cel: com per la ſua gran nobleſa e liberalitat nos ha mes en libertat, e fet companyo e germa ſeu darmes, e mes me ha dat per muller la filla del Rey de Tremicen ab lo Regne, la qual coſa yo ſtime mes que ſim hagues fet ſenyor de tot lo mon. E daltra part me ha dat lo Regne de Tuniç, per que yo ſo molt obligat a ell. E com ell tinga a fer la conqueſta del Imperi grech per Lemperador de Conteſtinoble, al qual lo Solda, e lo gran Turch han deſpoſſehit de tot Limperi, ha amprat a mi com a germa e ſeruidor ſeu, que yo ab tot mon poder li vulla ajudar: pregant vos que tots los qui ſeran diſpoſts vullau anar ab mi en Conteſtinoble a mon ſou e deſpeſa. E tots ells de hu en hu reſpongueren que ells lo amauen de grandiſſima amor per les ſues virtuts inſignes, e que volien morir per la ſua amor e honor: e no ſolament en Conteſtinoble, mas encara fins al cap del mon. E lo Rey Scariano los regracia molt la lur bona voluntat, e manals que ſen tornaſſen caſcuns en ſes terres, e ques meteſſen en orde, que a dia cert tots foſſen en la dita ciutat per rebre lo pagament del ſou. E daltra part trames correus per totes les ciutats e viles de ſon Regne que foſſen fetes crides, que tots los qui volgueſſen pendre ſou, axi de cauall com de peu, axi ſtranys com del Regne que vingueſſen en la ciutat de Trogodita, que alli los ſeria dat bon ſou. E en aqueſt inſtant de temps que la gent ſe ajuſtaua,