paſſaua mig jorn no hauien menjat: car ells li ajudarien de tot lo que porien. E lo paſtor hague compaſſio dells, e dix los que de ſa miſeria ell los faria part: e toca ſon beſtiar e portals al caſal, e com hi foren donals a menjar del que tenia. Com hagueren menjat lo caualler Spercius enterroga ſon hoſte que li volgues dir qui hauia encantada aqueſta illa, que paria tan bona, e que axi fos deſabitada. E ell li dix que per ço com li paria ell eſſer home de be loy volia tot recitar: Senyor, vos deueu ſaber que antigament era princep e ſenyor de aqueſta illa del Lango e de Cretes Ipocras, lo qual tenia vna filla molt belliſſima, qui es huy en dia en aqueſta illa en forma de vn drach, que te be .vij. colzes de lonch, car yo la he viſta moltes vegades, e nomenas la ſenyora de les illes, e jau e habita en les voltes o coues de hun caſtell antich qui es en aquell puig que podeu veure daci, e moſtras dos o tres voltes en lany, e no fa mal ni dan a negu ſi donchs no li fan enuig. E fon mudada de forma de vna donzella noble e bella en aquella figura de drach, per vna encantacio de vna deeſſa qui hauia nom Diana. E deuia eſſer deſencantada e tornaria en ſa propia figura, e en ſon ſtament, quant trobaria vn caualler tan animos que la goſas anar a beſar en la boca. E vna volta hi vench vn caualler del Spital de Rodes, qui era vn valentiſſim caualler, e dix que ell iria per beſar la. E puja ſobre vn cauall, e ana al caſtell,
