cel ple de tenebres qui continuament nos menaça diuerſitat de temps, ço es mortalitats a la terra, ab neus, aygues, trons e lamps ſpantables? Qui es aquell qui a ſi mateix tan poch ſtime que ab tan gran fret e mal temps ſe poſe en exercitar les armes? Donchs fes me gracia que per tu eſſer leuat de malaltia, e no ſtar encara del tot guarit, que vulles ſperar que paſſe la tempeſtat, e venint lo bon temps ab menys perill poras uſar de les tues acoſtumades caualleries. E ſi lo voler meu no volras fer, fes tot lo que plaſent te ſia, car pregar te es mon ofici: e yo ab los triſts penſaments ja acoſtumats ab paciencia eſperare la tua glorioſa tornada, car Deu ſab que poria yo fer ſens tu: ni ſi altra coſa era de tu, lo que Deu no vulla, mes me valria la mort que la vida, la qual ab gran dolor hauria de ſoſtenir. No tarda Tirant en ſemblant ſtil fer reſpoſta.
NO vull fer longa geſta, nom plau recitar los meus aƈtes, car no pertany als cauallers ſauis eſſer profanadors de lurs viƈtories: ni vull minuar lo premi de mos treballs, car la temor no la porte als peus. Deu en lo cel ſta poch anſios de noſaltres ni de noſtres miſeries, mas dell obtendrem gracia que guanyarem premis ab me-
