e entra en la coua, e lo drach comença de leuar la teſta deuers ell: e quant lo caualler la veu axi horrible comenca a fogir, e lo drach lo ſegui: e lo cauall porta lo caualler mal ſon grat ſobre vna roca e ſalta en la mar, e axi lo caualler fon perdut. Apres ſe ſegui que paſſat algun temps hun joue que res no ſentia de aqueſta ventura, exi de vna nau per deportar ſe, e anant axi per la illa ſe troba a la porta de aquell caſtell, e entra en la coua tant de dins fins que fon en vna cambra: e aqui veu vna donzella quis pentinaua, e ſtauas mirant en leſpill: e ell veu molt treſor en torn della. Lo joue ſe penſa que fos qualque folla fembra o comuna qui ſtigues aqui per fer bona companyia als homens qui paſſauen per aqui: ſtigue aqui tant, fins que la donzella veu la ombra del dit home, e acoſtas deuers ell, e demana li que volia. E ell reſpos: Senyora, ſi a vos era plaſent quem volgueſſeu pendre per ſeruidor? E la donzella li demana ſi era caualler: e lo joue reſpos que no. Donchs, dix la donzella, ſi caualler no ſou no podeu eſſer ſenyor de mi, mas tornau vos ne a voſtres companyons, e feu vos caualler, e yo dema demati ſtare aci fora de la coua, e ireus al encontre, e vos veniu me a beſar en la boca, e no tingau dubte negu que yo nous fare negun mal, jatſia que a vos yom demoſtrare molt fera de veure, car yo ſo tala com me veu, mas per encantacio yom demoſtre drach: e ſi vos me beſau vos haureu tot aqueſt treſor, e ſereu mon marit
