portaua hague grandiſſima temor, e agenollas en terra dient moltes bones oracions. E com lo drach li fon de prop, e ell lo veu de tan leja figura ſtigue fora de ſi mateix, e tanca los ulls per ço que la viſta no li pogue comportar de veure, e nos mogue poch ni molt, car en tal punt era que mes era mort que viu. E lo drach que veu que lome nos mouia, ans ſtaua ſperant, molt gentilment e ſuau ſe acoſta a ell, e beſal en la boca. E lo caualler caygue en terra ſmortit: e lo drach de continent ſe torna vna belliſſima donzella quil pres en la ſua falda, e comença li a fregar los polços, e dix li ſemblants paraules: Caualler virtuos, no hajau temor de res, e obriu los ulls, e veureu quant be vos ſta aparellat. E lo caualler Spercius ſtech per ſpay de vna hora ſmortit e fora de tot recort. E la gentil dama inceſſantment fregant li los polſos e beſant lo per fer lo retornar. Apres paſſada la hora ell cobra leſperit, e obri los ulls, e veu la donzella de tan grandiſſima bellea quil beſaua molt ſouint, pres molt gran ſforç en ſi, e dreças, e ab ſforçada veu dix paraules de ſemblant ſtil.
TAnta es la gracia e perfeccio que en la voſtra galan perſona ab ſaber infinit repoſa,
