ment,podeu eſſer ſegura en voſtres manaments fer quant ordenareu. E per quant ſe que teniu tanta abteſa, que baſtau conexer en leſguart e continença mia del be queus vull, mes que dir nous poria, reſte en ſperança de voſtra piadoſa perſona atenyer infinida gloria. Acabaua Spercius lo darrer ſo de les ſues enamorades paraules, quant la donzella feu tal principi.
CAualler virtuos, negun terme no es de tanta longitut quem baſtas a poder vos regraciar, com yo volria, lo que fet haueu per mi: e per ço reſte en la voſtra diſcreta conſideracio lo que ab paraules no puch moſtrar. Me ſforçare al meu poder per ſerueys los majors que per mis poran fer: retre premi dels voſtres ſingulars aƈtes e conſtancia de animo viril, car haueu poſada en perill la vida voſtra per traure e liberar a mi de tanta pena ineſtimable. E perque tinch conegut leſtrem de voſtre valer, e la tanta virtut que de vos puc atenyer, me ofir tota voſtra, e regracie a Deu de hauer me atorgat gracia de venir en mans de perſona tal que en virtuts no ha par. E ſiau cert que la molta amor queus porte es tanta, que paſſa del que ordena ma vida
