humana. E en aço me obliga la condicio de gentileſa que en vos tinch coneguda: e confiau de mi, car yous fare benauenturadament viure. E pres lo per la ma, e poſal dins la coua en vna belliſſima cambra que la donzella tenia a ſeruitut ſua, la qual era molt ben abillada: e moſtra li gran quantitat de treſor, lo qual li preſenta enſemps ab la ſua perſona. E lo caualler Spercius li regracia molt la ſua proferta, acceptant aquella ab grandiſſimes gracies que li feu, abraçant e beſant la mes de mil voltes: e ſens no voler perdre temps en paraules, pres la en braços, e poſa la ſobre lo lit, e aqui conegueren los ultims termes dels ſenyals de amor.
NO fon de poca ſtima la contentacio que lo caualler venturos tingue de la conquiſtada ſenyora. E al mati com foren leuats, ma per ma, ixqueren de la coua e feren la via del caſal on lo caualler Spercius hauia lexats ſos companyons: los quals admirats com lo veren axi venir ab tan bella companyia, foren poſats en gran alegria, car dubtauen que no fos mort, o que li hagues ſeguit algun inconuenient. E molt mes foren aconſolats com li veren portar per la ma tan be-
