rits de propia virtut. E preſtament ſe feu dar les armes, e puja a cauall ab vna gran part de la gent: e feri en la vn coſtat del camp. Los moros tots arremorats ixqueren a fer armes contra los creſtians, e puch dir que Tirant aquell dia, e molts daltres apres, hague lo pijor. Com Tirant veu aquell dia la ſua gent fugir, e no podia poſar los en orde, poſas prop del riu, e veu venir deuers ell lo Rey de Africa, qui portaua ſobre lo bacinet vna corona dor ab moltes pedres precioſes: la ſella era dargent, e los ſtreps dor, la aljuba era de carmeſi tota brodada de perles molt groſſes e orientals. Com lo Rey veu ſtar en tal continent a Tirant, acoſtas a ell, e dix li: Eſt tu lo Capita de la fe creſtiana? E Tirant no li reſpos, mas miraua los ſeus com lo hauien axi lexat, e molts coſſos morts que veya jaure, e los ſtandarts e banderes per terra anar: e en aquell dia contra los moros poca defenſio feren. E Tirant ab veu alta dix, que los moros e los nafrats ho podien be entendre: O triſts de voſaltres, per que armes portau? O gent triſta, e be ſou vituperats en aqueſta jornada que moriu com a deſauenturats, e la voſtra fama ſera menyſcabada, e exalçada en dolor e deſauentura! Apres dix ab la cara girada deuers orient, ab los ulls mirant deuers lo cel, e ab les mans juntes: O eternal Deu ple de miſericordia, tan grans ſon los meus peccats que la voſtra inmenſa clemencia me ha axi abandonat, que ſeruint a vos per aumentar la
