ſanƈta catholica fe, lo voſtre auxili me ſia fallit en tan gran neceſſitat? car trob me ſol deſemparat de tots los meus, e ab molta dolor mire la terra cuberta de coſſos morts, e totes les banderes rompudes per terra. Que ſera de mi triſt deſauenturat, car yo ſo ſtat cauſa de tot aqueſt mal? donchs vinga la mort ſobre mi, per que les mies orelles nos agreugen de hoyr tan gran infamia, car altra ſperança no puch tenir ſino de mort, o de altra volta eſſer catiu en poder de infels, puix ſo fora de la voſtra gracia. Com lo Rey Dafrica lo ſenti axi lamentar, dix als ſeus: Yo paſſare lo riu, e apreſonare o matare aquell perro de creſtia, e ſi haure meſter ajuda ſocorreu me. Lo Rey fon paſſat, e corrent ana deuers Tirant, e ab la lança encontral tan fort que al cauall feu ficar los genolls en terra, e paſſa li lo guardabraç e les paletes, e mes li vn troç de ferre de la lança per los pits. E tanta era la dolor que Tirant tenia de la gent morta, y ſtant en penſament de la Princeſa, que certament ell no ſenti venir lo Rey fins quel hague nafrat: e tira lauors la ſpaſa, car la lança en lo principi la hauia rompuda, e aqui ells ſe combateren per bon ſpay. E lo Rey ho feya valentment, pero com hague molt durat Tirant tira vn gran colp al Rey, e nol pogue aconſeguir perço com lo cauall ſe volta preſtament, mas aconſeguin lo cap del cauall e tot loy talla, que lo Rey e lo cauall anaren per terra. La gent del Rey lo ſocorregueren preſtament,
