feren la contramina. Apres pochs dies que Tirant era ja guarit, e ſtaua en diſpoſicio de portar armes, vna fadrina que dins lo caſtell era qui paſſaua farina ſenti menejar los bacins e fer remor, corregue preſtament, e dix a ſa ſenyora: Yo no ſe que ſes, mas auiſada del que he hoyt dir: com los bacins ſonen, ſenyal de tempeſtat e de ſanch. E la ſenyora, qui era muller del capita del caſtell, preſtament ho ana a dir a ſon marit, e aquell ho dix al Rey e a Tirant. Secretament ſens fer remor anaren a la cambra, e trobaren ab veritat lo que la fadrina hauia dit: e preſtament ſe armaren, e poſaren ſe dins vna cambra: e no paſſa vna hora complida que ells veren claredat dins en la cambra. E penſant que de negu del caſtell no eren ſtats ſentits feren lo forat molt major que no era, e la gent comença de exir de la mina. E com foren ben ſexanta en la cambra, los del caſtell entraren dins la cambra, e tants com ni trobaren foren morts e tallats a peces. E certament los qui podien dins la mina entrar no ſe ſperauen los vns als altres, mas Tirant feu tirar moltes bombardes dins la mina, e tants com ſen trobaren dins ne moriren. E vehent Tirant que la ſua gent ſtaua ſmayada, perço com tenien molt poques vitualles, dellibera de dar los la batalla, e dix al Rey: Senyor, aqueſta gent queus es reſtada yon pendre la mitat, e voſtra ſenyoria ſaturara laltra, e yo ire en aquell petit boſch, e com vendra la hora que lo ſol exira, exireu per
