la porta de Tremicen, e vogireu tota la ciutat, e ferreu en mig del camp, e yo ferre a laltra part e pendrem los en mig, e veurem ſils porem poſar en deſconfita, e ſiu fem ſerem ſenyors del camp: empero no he de res tan gran dubte ſino dels bous que haurem a paſſar per mig dells, e caſcuna vegada nos matauen molts rocins. Reſpos vn genoues, lo qual era ſtat galiot de la galera de Tirant com ſe perde, qui hauia nom Almedixer, home molt diſcret e ſabut en totes coſes, e dix: Capita ſenyor, voleu que yous faça tots aquells bous fugir que no ni aturara hu per ſenyal? e com fugiran, los moros iran detras ells per recobrar los, e en aquell punt me par que ſera hora de ferir en lo camp ſobre ells. E ſi tu, dix Tirant, tal coſa ſabs fer, els fas apartar, yot promet per lo nom de Carmeſina de fer te gran ſenyor, e dar te viles e caſtells, e tal heretat quen ſeras mes de content. E lo Rey dix a Tirant: Germa ſenyor, puix aqueſt fet voleu emprendre de fer, prech vos quem doneu la empreſa de anar al boſch lo dia queu delliberareu, e com veure la bandera en la mes alta torre, de tot cert yo ferre en mig del camp. Tirant reſpos que era content, e mana que tot hom ferras ſos caualls de nou, e les ſelles adobar. Lo genoues pres moltes barbes de cabrons, e ſeu de molto, e picau be tot, e poſau dins caçoles planes ben ſexanta quen feu. E com tot fon en orde, ans que lo Rey partis, Tirant feu ajuſtar tota la gent en vna gran plaça,
