catius e deſonrats, e farts de mal, e que foragiteu de voſaltres tota temor de morir, e que penſeu de be a fer e virtuoſament batallar: car ſi ab paciencia preneu aqueſt martiri mantenint la ſanƈta fe, ſereu per noſtre Senyor coronats en la ſua ſanƈta gloria de paradis en companyia dels ſants angels. Com los creſtians hoyren axi parlar a Tirant, lo Rey e tots los altres lançaren dels ulls viues lagremes de ineſtimable alegria, e no tingueren altra ſperança ſino de be a fer, e de morir com a bons catholichs creſtians. E a la hora de la mija nit lo Rey parti, e poſas dins lo boſch que per negu dels moros no fon viſt: e ans del dia Almedixer pres les caçoles del greix que fet hauia, e en la hora de lalba ell ixque del caſtell, e poſa les dites caçoles les vnes prop de les altres, e mes hi foch: e com foren enceſes cerqua que lo vent anas deuers los bous, e com la olor plega a ells fogiren ab molt gran furia, e paſſaren per mig del camp lanſant tendes, e nafrant homens e caualls, que paria que quants diables hauia en infern los encalçauen: e aparellaren ſe tals vns ab altres, que a marauella ſe trobara hun bou ni hun camell qui ſa fos: e molta gent de peu e de cauall los ſeguia per fer los tornar, e tots los moros ſtauen admirats que podia eſſer ſtada la cauſa de aqueſt mouiment. E no penſeu que Tirant ab los altres ſtigues menys de gran admiracio, com ſemblant cars james hagueſſen viſt ni hoyt parlar: e al paſſar que feren per mig del
