oblidar, feya tan gran ſforç de ſi que los enemichs ſen ſpantauen de les ſues caualleries. Seguis que lo Rey Dafrica conech a Tirant en les armes, e dreça lo cauall deuers ell, e encontraren ſe pits per pits de cauall en tal forma quel Rey e Tirant ne anaren per terra: mas Tirant perço com no duptaua la mort y era de major animo ſe leua primer, e veu que lo Rey encara ſtaua per terra, acoſtas a ell per tallar li les correges del bacinet, pero no pogue, car la gent era tanta com veren lo Rey en terra que fon gran admiracio com no mataren a Tirant, car dues vegades lo leuaren damunt lo Rey, e dues vegades lo tornaren a lanſar per terra. E com lo ſenyor Dagramunt veu a Tirant en tan gran perill ana deuers ell, e veu que vn caualler qui era almirant del camp que feya ſon poder en dar mort a Tirant, aplega a ell, e feren tantes darmes ab tanta malicia ques dauen de mortals colps, la hu per defendre a Tirant, e laltre de voler lo ofendre, e caſcu ſtaua mortalment nafrat. E ſtant Tirant e lo ſenyor Dagramunt en tan gran perill de mort, aplega Almedixer lo qual era molt malament nafrat, e crida a grans crits: E com morra huy aquell ſingular Capita qui es la flor de la caualleria del mon! E hu de aquells generoſos qui batejats ſe eren, e per les nafres que tenia ja no podia fer mes armes, ana deuers lo Rey Scariano e dix li: Ajudau, ſenyor, al Capita e germa voſtre darmes, que per ſa deſauentura ſes mes tant dins entrels
