Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/33

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
29
lo Blanch.

enemichs de la gent creſtiana que ſera gran admiracio que la vida ſua no perille: veja la ſenyoria voſtra ſi li pora ajudar, car gran perdicio ſeria de tots noſaltres que ell ſe perda, car preſtament ſerem perduts ſi la ſua virtut nos defall. Lo Rey Scariano com a catholich creſtia ſe poſa en la major preſſa de la gent, e feu tan gran ſforç darmes ab los ſeus que li ajudauen, e veu lo Rey de Bogia que ſobre Tirant ſtaua per tolre li lo cap (e aqueſt Rey era ſon germa, conexent lo molt be en les armes, e en lo bacinet ſobre el qual portaua vna gran bogia tota dor ab moltes pedres precioſes que tenia en torn) e veent Tirant en tal punt ſtar, ab la lança mantinent li dona en les ſpatles tan gran lançada que tot larnes li paſſa e nos atura fins a laltra part traueſſant li lo cor, e caygue mort. Los moros feren tan gran ſforç que ſen portaren lo cors mort de aqueſt Rey de Bogia, e pujaren a cauall molts altres cauallers qui eren cayguts de vna part e daltra: e la batalla torna mes cruel que no era ſtada, e moriren en aquell dia molta gent de vna part e daltra. La batalla dura tot lo dia, es continua molt cruel, ſino quels fon forçat per la nit quels empedi perque fahia gran foſca, que ſagueren a departir. E los creſtians ſe retragueren tots dins la ciutat aquella nit, e ſtigueren ab grandiſſima alegria perço com del camp eren ſtats vencedors: e ſaberen certament com en aquella batalla eren ſtats morts tres Reys, ço es lo Rey de Bogia que