mori per mans de ſon germa, lo ſegon fon lo Rey Geber, e lo Rey de Granada: dels qui foren nafrats no ſen fa mencio ſino del Rey de Domas e del Rey de la Tana. Aquella nit refreſca molt be la gent, e los caualls, e ans del dia clar ja foren los creſtians armats e a punt: e ſtigueren admirats los moros com veren que batalla los volien dar com no hagueſſen pogut donar als coſſos ſepultura. Tornaren a la batalla lo ſegon dia, e aqueſta fon molt cruel e ſangonoſa, hon hi moriren infinits moros e no molts creſtians, que a vn creſtia que moris moriren cent moros. La cauſa de la mortaldat de tants moros fon perque no eren tan ben armats com los creſtians, ni portauen los caualls tan bons, ni encubertats. Cinch dies continuus dura lo combatre, e com los moros nou pogueſſen comportar per cauſa de la pudor dels coſſos morts, trameteren miſſatgers als creſtians quels donaſſen treues. E lo Rey Scariano e Tirant foren contents, e les atorgaren de bona voluntat. E Tirant caſcun dia feya dir miſſa, e pregaua al Rey e als altres que la hoyſſen de bon cor. E aquell dia que les treues atorgades foren, Tirant ſe poſa en oracio, e ab molt gran deuocio ſuplica a la diuina clemencia de noſtre ſenyor Deu Jheſuchriſt, e a la ſacratiſſima Mare ſua ſenyora noſtra, que encara que ell fos vn gran peccador, que li volgues fer tanta de gracia que pogues conexer los creſtians entre los moros, perço que ab millor cor los pogues donar honrada
