menta lo teu enuig qui per mi te ha conuengut ſoſtenir, quim manifeſta lo teu adolorit penſament. Clam te merce que no hoja de la tua boca ſino de aquelles gracioſes paraules que la tua molta afabilitat ha acoſtumades, car be conech lo meu gran defalt: e prech te com a ſingular germa e ſenyor que vulles perdonar a la mia gran ignorancia, car verdaderament tinch coneguda la tua gran diſcrecio, e james me vull partir del teu ſingular conſell. Com tots quants ſom ſens la tua virtut no valem res, ni podem fer alguna coſa qui de be ni donor ſia, donchs hages pietat de noſaltres per la tua molta gentilea que nons vulles deſemparar. Tirant, vehent lo Rey ple de tanta humilitat, que tan benignament lo pregaua, lo ſeu animo mogut de compaſſio excelſa delibera de aconſolar lo, e ab paraules afables li feu preſent de tal replica.
O es de mon coſtum eſſer cruel a mos amichs, com haja acoſtumat de perdonar a mos enemichs com me demanan merce, per molt quem hagen ofes: quant mes dech perdonar al qui ame e deſige ſeruir mes que a tots los homens del mon! per que, ſenyor germa, la ſenyoria voſtra pot ſtar en ſegur de mi, que ſi la vida nom
