laltra gent iſqueren per altre portal, e vogien entorn de la ciutat, e feriren mortalment en les ſpatles dels moros, e tots portauen paraments blanchs. Les dones ſe poſaren fora de la ciutat, la hon era lo vall qui nouament era ſtat fet, ab .cc. homens darmes per guardar les, e caſcuna dona portaua en la ma vna canya groſſa, e poſaren ſe tots en ala. Aqueſta batalla ſe meſcla que fon crudeliſſima e dura, que en poca hora fon meſa infinida gent per terra morts e nafrats. E Tirant portaua vna lança curta e groſſa tota enniruiada: be reſtaua triſt lo qui lo ſeu colp ſperaua! car en aquell dia los inferns ompli de les animes de aquells. La batalla dura per bon ſpay, e ans que Tirant en la batalla entras dexa cinch cents homens darmes, que no volgue que feriſſen, y eren dels millors que en ſa companyia foſſen. Com en aquell cars infinides gents duna part y daltra foſſen mortes, e vehent que lo Rey creſtia ab gran animo combatia, e lo ſenyor Dagramunt per lo ſemblant, Tirant iſque de la batalla dexant los altres combatent, e ana hon eren los cinch cents homens darmes que dexat hauia, e ab ells enſemps ana al camp dels moros. Com foren arribats a les tendes cridaren a grans crits: O Marques de Luçana, ſi ſou açi parlau, e cridau la bona ſort quius eſpera, car aci es Tirant lo Blanch qui es vengut per liberar vos. Com Almedixer ſenti la veu dels creſtians paregue li que fos veu qui del cel fos deuallada, e los
