dos ab la dolor e la ira que tenien ſforçaren lanimo, e preſtament iſqueren de les tendes e anaren lla on era Tirant. Com Tirant veu lo Marques de Luçana preſtament lo conegue, e feu deſcaualcar de vn bon cauall vn home ſeu, e ab los ferros lo feu pujar a cauall, e Almedixer feu pujar en les anques del ſeu cauall, e traguels de tot lo camp, els feu deſferrar e armar. E torna Tirant al camp preſtament, e mes hi foch, e mana a tots los qui eren ab ell que feſſen axi com ell feya: e no tarda molt que tot lo camp fon ple de foch. Com Tirant veu axi gran foch torna a la batalla e ſocorregue al Rey e al ſenyor de Agramunt molt valentment: e Tirant ab virtut daua tan mortals colps, que no era quil goſas ſperar ſperant premi de viƈtoria. E los enemichs reforçaren tant com los fon poſſible per damnejar los creſtians, e com mes anaua mes cruel e dura era la batalla, e tants eren los coſſos morts que ab gran fatiga la gent combatre podien. Com los Reys e capitans moros veren venir a menys la lur gent e veren lo foch ences en lo lur camp, e mirauen les dones qui ſtauen fermes que nos mouien, car ab la torba del combatre no les hauien viſtes fins en aquella hora, dix lo Rey de Tuniç: Senyors, yo no puch creure ni penſar que aqueſts homens ſien creſtians, mas crech que ſien diables batejats, o lo noſtre Mafomet ſes tornat creſtia, car ells combaten huy tot lo dia ab tan gran força e virtut, que coſa es de gran
